Amor meu, el meu cor glateix nit i dia per
la unió amb tu, per la unió que es com la
mort, que tot ho consum.
Arrabassa’m com una tempesta, pren-me tot
el que tinc; trenca el meu son i despulla’m
dels meus somnis. Roba’m tot el meu món.
Enmig d’aquesta destrucció, en la nuesa
completa de l’esperit, esdevindrem un sol
esser en bellesa.
Ai las! El meu desig es debades! Com pot
realitzar-se aquesta esperança d’unió, si no es
en Vós, Déu meu?
R. Tagore
la unió amb tu, per la unió que es com la
mort, que tot ho consum.
Arrabassa’m com una tempesta, pren-me tot
el que tinc; trenca el meu son i despulla’m
dels meus somnis. Roba’m tot el meu món.
Enmig d’aquesta destrucció, en la nuesa
completa de l’esperit, esdevindrem un sol
esser en bellesa.
Ai las! El meu desig es debades! Com pot
realitzar-se aquesta esperança d’unió, si no es
en Vós, Déu meu?
R. Tagore
.JPG)
1 comentario:
Amiga Adriana: es reflexen en les teves notes una gran sensibilitat vers l´espiritualitat.
Per la vida, aixo es important, encara que a vegades es un bagatge dificil en segons quines circunstancies. Pero, un es com es... no ?
Publicar un comentario